02 agosto 2020

05 julio 2020

O blues da Mullerárbore (Imaxe - María Maquieira)

                                                                                                                   María Maquieira

                                    O BLUES DA MULLERÁRBORE.

                                            Convócase a néboa azul…
                                     Nin a voz de furia da sarabia,
                                     nin a serenidade da auga
                                     que envolve a atmosfera nocturna
                                     naquel recinto son
                                     suficientes para conter a bágoa
                                     que desborda a meixela da
                                                   Mullerárbore,
                                     máis ben,  axuda a que se precipite
                                     no palpitar dun fume somnolento que
                                     enche o seu espazo:
                                                    desmantelada cidadela.
                                     A pucha enriba da cadeira,
                                     o cigarro inerte na mudez dos dedos e
                                     o whiski fixo no cristal do vaso sobre
                                     a mesa negra.
                                   
                                     A noite está dispersa, porén
                                     o Ollo do Cíclope,
                                     con aparente docilidade,
                                     mantense  ergueito, axexa…
                                     Sabe, como a alba que espera,
                                     permanecer esperto
                                     ata que a luz do norte
                                     invada a cidadela,
                                     a bágoa faga suco e
                                     o whiski desapareza…
                                 
                                    Mentres, nos ollos da Mullerárbore
                                    reflíctense
                                    as pétalas de plástico
                                    que adobían a pel da escuridade.
                               
                                    O Cíclope, extraviado
                                    nos lindes do seu propio anhelo,
                                    achégase á mesa negra
                                    descoñecedor de que, xamais
                                    a Voz de Afrodita
                                    é un canto mudo. Sempre
                                    resucita
                                    convertida no fulgor
                                    da choiva,
                                    capaz de atravesar
                                    o xemido do orballo
                                    a rentes da terra
                                    no rito da mañá
                                                            máis fonda…
                                                                                     
                                                                                    Olga Patiño Nogueira.

                                                                             

15 mayo 2020

Día das Letras Galegas 2020






                                                   






VIEIROS (Ricardo Carvalho Calero)
* Parque (Lugo)
...
Cheias de doces chios,
as árbores son gaiolas voluntárias
da paxariada ceibe
...
* Fiestra ao mar e á cidade
...
No estúdio de alto teiro
do horizonte visíbel,
escultor de si mesmo
...

* Mañá

...
E as nosas vidas caíran no serán,
mainamente, sostidas
polo paracaídas

na procuranza do tempo


* Evocazón da infáncia perdida
...
Mais a entrada desa vía está fechada,
fechada por un valo de teas de araña:
a tea de araña do esquecimento,
a tea de araña da lonjanía,
a tea de araña do sofrimento:
triple valo inexorábel e rejo.




27 abril 2020